Filà Navarros
Segons els escrits d’Adolf Salvà, situem la fundació de la filà l’any 1885, desapareixent al voltant de 1889-1890 per causes desconegudes. Eixa afirmació en els darrers anys, s’ha matisat prudentment, i així apareixen posicions que consideren que la filà Navarros es fundadora de les festes, datant la seua fi el 1885. Si tenim en compte la fundació de la filà a Alcoi i el seu vincle fester a Callosa, aquest segon argument és més adequat i ajustat.
No sería descabellat pensar que els Navarros de Callosa, existiren des de l’any 1863, o abans. Desconeixem quan i com autoritza l’Associació de Moros i Cristians de Callosa la formació de la filà, però del que no podem dubtar és d’algun tipus de suport social, tant per a la fundació com per a la seua desaparició (causes desconegudes). D’ença fins avui és inexistent la documentació escrita o visual d’aquells anys, la qual cosa fa dificil saber com era la indumentària original. Tot fa pensar que seria molt semblant al vestit dels Navarros d’Alcoi (carlins), fundats al 1870, pero existents des de 1863.
Aquest seria l’origen històric de la filà Navarros. Una filà que s’incorpora a la festa quasi coetània al temps en que l’alcoia Miguel Morató Gisbert estimulara als veïns de Callosa a celebrar festes de moros i cristians. Possiblement el nombre de components seria força reduït i les circumstàncies per complir amb totes les necessitats festeres seien molt més difícils, donat el caràcter elitista de la festa i la situació històrica de callosa en aquells moments.
Però hi ha altres origens. Després d’un buit cronològic important d’uns 75 anys, un grup de joves provinents de diferents filaes, però majoritàriament membres de la quadrilla de l’aire, decideixen formar una nova filà. Aquesta colla s’havia encarregat tradicionalment de portar la Mare de Déu amb el nom de Esquadro de la Verge. Era una forma d’integrar-se en l’espectacle de la festa amb la donació, per part de Felipe Fuster a l’Associació de Moros i Cristians, dels vestits de Romans per a que aquesta els gestione com una espècie de pseudofilà(antiga filà Romans i fundadora de les festes).
Fer-ho de manera plena, estatuts i reglament en mà, era a través d’una filà. En aquest context, la quadrilla de l’aire abandona els serveis prestats a la Mare de Déu com soldats romans, passant a formar part d’una filà de ple dret i refundant l’antiga filà Navarros l’any 1964 amb un vestit nou, simbol identificatiu d’una filà que renaixia del passat amb una intenció clara de continuïtat. No saben si eren conscients de l’existència d’una antiga filà 75 anys abans amb el mateix nom.
El vestit fester era el que avui coneixem com el de lleopard o tigre, però amb una petita diferència de l’actual localitzada en la cinta decorativa de color blau que rematava la part interior de la bata i les manigues, i que amb el temps va ser substituïda per una cinta daurada. El dissenyador va ser Quico Guixa, home refinat i amb un gust per a la moda atípic. Un home que a principi dels anys seixanta viatjà a Barcelona per portar mostres de teles de diversos colors, mentre que els components de pell es farien en Alcoi a través de don Agustín. El vestit es va renovar completament a principi dels anys 80 coincidint amb l’època d’esplendor de la filà, coneguda per la seva importància i pes en la Festa com la Llana del bàndol cristià. Aquesta vegada l’encarrega del nou disseny fou Carmen Savall, esposa de Salvador Ferrando Ferrando, un dels nostres protagonistes. L’atreviment va provocar algún desencontre pel que significava de novetat i canvi, elaborant la bata verda que hi ha en l’actualitat.
